Resultats de la cerca

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…

Fou campiona d’Espanya en les modalitats estàndard 1995 i llatins 1997, 1998, i en categoria professional 2001 amb la seva parella Sebastià Ordeig Exerceix com a professora a l’escola de ball que porta el seu nom a Vic

S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze

Jugà al Club Patí Roda, l’equip sub-23 del Club Patí Vic, el Club Patí Taradell i el Club Patí Manlleu Parallelament entrenà equips de base del Roda, el Manlleu i el Voltregà Entrenà l’equip sènior del Sant Hipòlit al final de la temporada 1992-93 i aconseguí el subcampionat de la Copa del Rei Posteriorment entrenà els equips base del Vic, on fou segon entrenador del primer equip la temporada 2000-01 i guanyà la Copa de la CERS Entre el 2002 i el 2004 dirigí l’Andorra Hoquei Club i la selecció andorrana El 2004 formà part de l’organigrama tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge, guanyà…

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner

Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i jugà dos…

Especialitzat en esquí alpí, fou tres cops campió d’Espanya 1995, 1997, 2001 i formà part de la selecció espanyola en diverses competicions internacionals, incloent-hi proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa Entrenador del Club Alpí Núria Masella Cerdanya, del qual fou director tècnic 2000-01, des de la temporada 2005-06 també entrena als Màsters al Pas de la Casa

Format al club Maguila, competí en la màxima categoria entre el 1994 i el 2005 Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 2000 en la prova d’eslàlom gegant Fou tècnic del programa d’Alt Rendiment Català 2000-05 i, des del 2006, ho és de la Federació Es-pa-nyola d’Esports d’Hivern Rebé dos premis ARC 2009, 2010

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom