Resultats de la cerca
Es mostren 11431 resultats
música alemanya
Música
Art musical dels diferents països germànics i molt especialment la música austríaca.
A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions escrites de polifonia, en l’…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles privades i amb l’…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
escriptura cuneïforme
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada, primer, a Mesopotàmia com a vehicle del sumeri i de l’accadi i, després, a altres països de l’Orient Pròxim i Mitjà antics.
El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
Rheden
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, Països Baixos.
Té fàbriques de maquinària, de productes alimentaris i d’elaboració de tabacs
Dronten
Ciutat
Municipi de la província de Flevoland, Països Baixos.
Disposa d’un notable centre cultural polivalent 1967 Escola superior d’agricultura
Ljouwert

Vista d'un parc de Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
hispanitat
Conjunt dels països de llengua i cultura espanyoles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina