Resultats de la cerca
Es mostren 8534 resultats
diapausa
Biologia
Període d’interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica embrionaris o postembrionaris característics de nombroses espècies d’insectes.
Les diapauses coincideixen amb moments d’acció desfavorable dels factors externs, com és ara l’augment o la disminució de la temperatura, una alimentació no apropiada, etc Certes diapauses són de natura hereditària i formen part del cicle ontogènic de l’espècie
la Febre d’Or
Història
Nom amb el qual és designat a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or
cultura de Bernburg
Prehistòria
Cercle cultural emparentat amb el de Waltenenburg i derivat del període Montelius III de la cultura megalítica nòrdica.
És típica la seva ceràmica amb decoració de cordes
Adlan
Dinastia funj del Sennar (Mesopotàmia nilòtica) que s’imposà per un curt període al final del s XVIII.
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
any
Cronologia
Història
Període de temps que abraça de l’1 de gener al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents.
La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…
part
Biologia
Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.
El part és a terme si s’esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l’espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm…
infecció
Patologia humana
Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…
Julian Bream
Música
Guitarrista i llaütista anglès.
Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…
Edmund H orace Fellowes
Música
Musicòleg i editor anglès.
Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina