Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides. Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular. Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’acció fagocitària i la producció d’anticossos. Aquesta lluita difereix en gravetat i en duració segons la tipologia microbiana i segons la receptivitat de l’organisme atacat. En una infecció cal distingir el període d'incubació o latència (des del moment d’entrada de l’element patogen fins als primers símptomes evidents de la infecció) i el període d'estat (des de l’aparició de tots els símptomes fins que aquests comencen a declinar). Ve després un període de convalescència: els símptomes remeten ostensiblement i l’organisme restableix de mica en mica les funcions alterades. De vegades, però, tenint en compte la patogènia peculiar de la infecció i segons l’estat d’indefensió de l’organisme, pot sobrevenir la mort. Per tal de combatre les infeccions microbianes hom recorre a l’ús d’antibiòtics i d’altres agents antiinfecciosos.
f
Patologia humana