Resultats de la cerca
Es mostren 4148 resultats
Camilo Boito
Arquitectura
Arquitecte i historiador italià.
Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…
Friedrich August von Hayek
Economia
Economista britànic d’origen austríac.
Professor de la London School of Economics 1931-50 i de les universitats de Chicago 1950-62 i Friburg de Brisgòvia 1962-70 El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària — Monetary Theory and the Trade Cycle 1933, The Pure Theory of Capital 1941—, és la base del seu liberalisme polític Road to Serfdom 1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976, allegat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty 1960 i Studies in Philosophy, Politics and…
Dèdal
Història
Heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personificà el prototip d’artista universal.
Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt…
concòrdia de Torrellas
Història
Pacte signat entre les corones catalanoaragonesa i de Castella (agost del 1304), en aquesta població aragonesa.
S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la…
Claude Elwood Shannon
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…
Sant Pere de Codinet (Ribera d’Urgellet)
Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense…
Sant Joan de Mollet
Art romànic
Església parroquial que presideix el poble de Mollet L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866 El lloc de Molletus , o la villa Molleti , és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural L’església de Sant Joan de Moleth és citada des del 1074 i consta que el 1086 el bisbe de Girona Berenguer Gaufred havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià En els segles posteriors…
Sant Joan de Puig-redon (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Fontanet, al lloc de Puig-redon No degué passar de capella o, com a màxim, fou sufragània de Sant Miquelde Fontanet Era propietat de la família Puig-redon Les úniques notícies antigues d’aquesta capella es troben al testament que l’any 1062 féu Goltret, el qual tenia béns a la zona, sobretot a Puig-redon, i féu diverses deixes a Sant Joan de Puig-redon una sort de vinya, unes feixes de terra, i deixà l’església de Sant Joan amb els seus sagrers al seu fill Ramon De les notícies posteriors només es comprova la dependència, el…
Santa Margarida

Església de Santa Margarida
© Fototeca.cat
Ermita
Edifici històric del municipi de Martorell (Baix Llobregat).
La construcció inicial fou una església visigòtica dels segles V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els segles V-VIII s'estenen vers l’exterior d’aquest espai Al segle XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el segle XIX Fou excavada a partir del 1972, tot i que…
Pere Llombard
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina