Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Otto Heinrich Warburg

Otto Heinrich Warburg
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg alemany.
A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931
Ejnar Hertzsprung
Astronomia
Astrònom danès.
Enginyer químic, des del 1902 es dedicà únicament a l’astronomia Fou el creador de la majoria de les teories que han servit de base a la moderna astrofísica estellar El 1905 ideà, al mateix temps que Russell, el diagrama que porta llur nom
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
coeficient osmòtic
Física
Química
Coeficient introduït per Bjerrum, que inclou tots els factors que expressen la desviació del comportament d’una solució respecte del comportament ideal.
D’aquesta forma, per un component i d’una barreja, el potencial químic s’expressa per μ i =μ o i + g i RT ln x i on g i és el coeficient osmòtic i x i és la fracció molar del solut en la dissolució
escala de Balling
Física
Escala areomètrica emprada per a determinar el percentatge en pes de sucre que porten els líquids o licors ensucrats.
El nombre de graus Balling dóna el nombre de grams de sucre disssolts en 100 g de solució Fou establerta pel químic alemany Karl Josef Napoleon Balling Gabrielshütte, Bohèmia 1805 — Praga 1868 en el sacaròmetre que porta el seu nom és utilitzada en les indústries sucrera i cervesera
bricolatge
Oficis manuals
Nom genèric de les feines casolanes i no professionals que abracen els petits treballs de fusteria, ebenisteria, lampisteria, etc, i que hom realitza a tall d’entreteniment.
Amb l’aparició d’eines i màquines fàcilment manejables ha sorgit tota una indústria del bricolatge, que inclou sectors tan diversos com el químic, l’elèctric i l’editorial, entre d’altres, amb una importància comercial considerable, i que fins i tot celebra fires de mostres i exposicions internacionals
Compagnie Française des Pétroles
Economia
Empresa petroliera francesa, creada el 1924 a París per tal d’explotar les concessions adjudicades a França en l’Orient Mitjà per la conferència de Sanremo (1920).
Des del 1931 el govern francès en controla l’activitat Participa en tot el cicle del petroli el 1954 creà la marca Total per als seus productes, en el sector químic Société Nationale Elf-Aquitaine i des del 1979 en el camp de l’energia solar i nuclear
cercapols
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a identificar els dos pols, positiu i negatiu, d’un generador de corrent continu o de dos borns d’un circuit.
Pot ésser constituït per un paper impregnat d’una sal dissociable i d’un indicador químic tornassol, fenolftaleïna, etc o bé per un sistema electromagnètic consistent en una bobina i un element mòbil proveït d’una agulla indicadora que permet d’identificar la polaritat cercada segons el seu sentit de desviació
Antoine François de Fourcroy
Història
Comte de Fourcroy.
Químic francès, fou professor de química del Jardin du Roi durant vint-i-cinc anys, cònsol 1801 i ministre d’instrucció pública 1802-08 Tingué molta influència en el desenvolupament de l’ensenyament, i amb Lavoisier, Morveau i Berthollet formà la comissió que creà una nomenclatura racional per a la química
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina