Resultats de la cerca
Es mostren 2337 resultats
Manuel Puigbó i Collell
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on el 1949 feu la primera exposició individual El 1955 participà en la Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, a Barcelona L’any següent s’establí a Toluges, Rosselló Fou finalista en el primer concurs internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot 1959, i l’any 1984 li fou dedicada una exposició retrospectiva al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà La seva obra alterna abstracció i figuració i es caracteritza pel traç lliure i el dinamisme La seva temàtica gira principalment entorn de la figura del cavall
Tassiló III de Baviera
Història
Duc de Baviera (748-788), darrer de la dinastia dels agilulfins.
Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch
tractat d’Alagó
Història
Tractat celebrat l’agost de 1136, entre Alfons VII de Castella-Lleó i Ramir II d’Aragó, el monjo, a la vila aragonesa d’Alagó.
Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó
Sança de Provença
Història
Comtessa de Cornualla.
Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I
Sanç III de Gascunya
Història
Duc de Gascunya (~926-977), fill del duc Garcia I el Corb i d’Aminiana d’Agen.
Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Herman Teirlinck
Literatura
Escriptor flamenc.
Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII
Antoni Moles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina