Resultats de la cerca

Extrem dret, a l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona procedent del Peñarol 1959-62 del seu país, i hi romangué fins el 1964 Disputà 16 partits de Lliga, en els quals marcà dos gols, i fou campió de la Copa 1963 Retornà a l’Amèrica del Sud per jugar amb el River Plate 1964-68, el Nacional 1969-1974, el Santiago Morning 1975 i el Defensor 1976 Al llarg de la seva carrera guanyà nou campionats de l'Uruguai 1958-61, 1969-72, 1976, la copa Libertadores 1960, 1961, 1971, la copa Intercontinental 1961, 1971 i la copa Interamericana 1972 Amb la selecció de l’Uruguai fou trenta-vuit…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905 presentà, al…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també…

Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de…

Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en…

Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de la ciutat, amb…

Inicià els estudis de violí a set anys, i els de piano i solfeig un any més tard El 1949 ingressà al conservatori de la seva ciutat natal A partir del 1956 estudià direcció orquestral amb F Fricsay Començà la seva carrera professional a l’Òpera de Lió -on romangué entre el 1961 i el 1965- i el 1963 debutà als Estats Units amb l’American Opera Society en la representació de l’òpera Hérodiade , de J Massenet A partir del 1966 fou assistent de L Bernstein a Nova York i de H von Karajan a Salzburg El 1967 fou nomenat director de l’Orquestra de Miami Del 1972 al 1983 dirigí l’…

Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb èxit a Berlín 1935-36 i a…

Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de…