Resultats de la cerca

Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan…

Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…

Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fontanilles des de tramuntana Com hom pot apreciar es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot pel fet d’haver estat restaurat amb un terrabastall, tant a la nau com a l’absis F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és a l’extrem septentrional del poble de Fontanilles, al seu punt més alt El nucli del poblet s’escampa, sense crear un espai urbà ben definit, per la carena i els vessants de llevant d’un serrat de poca elevació, però des d’on hom pot dominar amplis horitzons sobre la plana drenada pels cursos…

En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà…

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya…

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…

Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…