Resultats de la cerca

Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’…

Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De…

Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup…

Les activitats que duu a terme i que s’organitzen en diverses seccions de manera autònoma són les següents història, audiovisuals, art, etnografia i folklore, fotografia, ciències naturals Collectiu Berguedà de Ciències Naturals, geografia, bibliografia, economia, llengua i literatura S’hi realitzen presentacions de llibres, conferències, treballs audiovisuals que recorren el Principat, etc També es fan collaboracions amb entitats locals i comarcals ajuntaments, Consell Comarcal, etc i es vetlla pel patrimoni artístic, com ara la restauració de la casa de pagès El Bruc, a la…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…

Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies…

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…

Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà, entre d’altres, el…

Fundat el 1998, nasqué amb la denominació Agrupació Esportiva Mossos El 2002 adoptà el nom actual Agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya Té seccions d’activitats subaquàtiques, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, futbol sala, golf, hípica, motociclisme, natació, pàdel, tennis, tir, tir amb arc, triatló i voleibol, tot i que també ha competit en altres esports Participa en els Jocs Mundials de Policies i Bombers, així com en el Campionat d’Espanya de Policies i Bombers en esports com l’atletisme,…

Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis…