Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

Neix a les muntanyes del Jura i, seguint la direcció SW-NE fins a Audincourt, fa frontera entre Suïssa i França s’orienta després cap al sud-oest, fins a arribar a Chalon-sur-Saône, on desguassa Passa per Besançon És de règim nivopluvial, amb un cabal mitjà de 54 m 3 /s

La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot

Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est

Deixeble de Paul Dukas 1925-33, és autor d’una de les cançons més cèlebres del s XX, Estrellita També escriví un concert per a piano i orquestra 1912, una Balada mexicana 1918, Chapultepec 1929, Ferial 1940, per a orquestra, i el cèlebre Concierto del sur 1941, per a guitarra i orquestra

Treballà preferentment en escultura funerària Jean de Berry el cridà vers el 1384 a Mehum-sur-Yèvre, on li donà la direcció de les seves obres de pintura i d’escultura D’aquest període daten les miniatures del Psalteri de Jean de Berry París, Bibliothèque Nationale, que reflecteixen trets del realisme flamenc

S'especialitzà en l’estudi dels protoctists, en particular dels fongs inferiors Estudià la reproducció sexual dels fongs i els líquens entre el regne vegetal i l’animal en el món dels organismes unicellulars Descobrí el vacuoma de les cèllules vegetals Escriví Recherches histologiques sur les uredinées i Reproduction sexuelle des ustilaginées

Fundà la cristallografia i formulà la llei que duu el seu nom Autor de diversos treballs sobre piroelectricitat, escriví també Essai d’une théorie sur la structure des cristaux appliquée à plusieurs genres de substances cristallisées 1784, Traité de Minéralogie , en cinc volums 1801 i Traité de cristallographie , en tres volums 1822

Jesuïta 1895, fou professor a Lovaina 1940-44 Es dedicà als problemes gnoseològics i metafísics i tractà de conciliar el tomisme i el neokantisme És autor de Le point de départ de la métaphysique 1923-26, Études sur la psychologie des mystiques 1924-31 i Précis d’histoire de la philosophie moderne 1933

Collaborador de Saint-Simon 1814-17 i bibliotecari del Palais-Royal 1835, interpretà la història com una lluita entre opressors i oprimits Obres Histoire de la conquête d’Angleterre par les Normands 1825, Récits des temps mérovingiens 1840 i Essai sur l’histoire de la formation et des progrès du Tiers État 1953