Resultats de la cerca

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70

Tècnic del Club Natació Terrassa, fou entrenador dels equips inferiors del club i, el 2004, passà a ocupar el lloc d’entrenador en cap Conquerí els Campionats d’Espanya juvenil 2005 i júnior 2007, i aquest mateix any, el primer equip disputà les finals de la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu 2007

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Jugà d’interior al FC Barcelona i al CD Sabadell Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya els mateixos anys 1945-47, 1949, 1951 Formà part de la selecció espanyola en sis ocasions i disputà el primer partit internacional oficial d’handbol d’onze 1949 El 1950 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola Com a tècnic dirigí el primer equip del CD Sabadell

Central format en el BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoriaFou repescat per Manuel Montoya 1992-97 i guanyà la Copa Asobal 1994 i la Copa EHF 1995, 1996 amb l’equip vallesà Finalitzà la trajectòria com a jugador al Club Balonmano la Roca 1997-2000 Quan es retirà, exercí de segon tècnic de Montoya al Granollers 2002-06, club on dirigeix equips de base des del 2010

La seva obra, pràcticament inèdita en vida del poeta, fou recollida i publicada el 1887 amb el títol d' O Livro de Cesário Verde Pretén de donar expressió lírica a la realitat quotidiana, en un treball que ell mateix qualifica de “tècnic” La seva descripció de la vida urbana de Lisboa conté elements de denúncia social Alliberat de la retòrica romàntica, inicià la poesia contemporània portuguesa en la lírica de Baudelaire

Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis