Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
cortapisa
Franja o sanefa de tela, de pells fines o de pedres precioses, que es posava postissa al voltant de la part inferior de faldes, gonelles, mantells i altres peces de vestir.
canana
Militar
Cartutxera de cuir o de tela, utilitzada pels caçadors, que porten cenyint la cintura o com una bandolera, proveïda d’una filera de bagues del mateix material, on duen les municions.
bambolina
Arts de l'espectacle (altres)
Cadascuna de les bandes de tela o paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques pintades, el cel, etc.
estels
Esports aeris
Disciplina dels esports aeris consistent a enlairar un aparell format per un tros de tela, paper o plàstic mantingut estès per una armadura lleugera que pren en conjunt una forma poligonal.
Subjectat al capdamunt d’un cordill llarg, s’eleva i s’aguanta en l’aire per mitjà de la pressió del vent S’ha utilitzat com a joguina, com a instrument d’investigació científica i com a manifestació folklòrica en festes populars
tirant
Tecnologia
Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
lona publicitària
Comunicació
Suport de publicitat exterior, de tela o de plàstic, que conté un missatge publicitari de grans dimensions i que hom utilitza per a cobrir les façanes dels edificis en procés de restauració.
mirinyac
Vestit de seda llavorada d’época isabelina amb faldilla de mirinyac
© Fototeca.cat
Indumentària
Faldilla de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldilles exteriors.
El mirinyac caracteritza el vestit femení des del 1830 fins a 1868, quan s’estén l’ús del polissó
còfia
Indumentària
Gorra de formes i grandàries diferents, feta de tela, randes, cintes, etc, que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions, etc.
Mare de Déu del Tura (Olot)
Art romànic
Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…