Resultats de la cerca
Es mostren 2101 resultats
Club Bàsquet Montblanc
Basquetbol
Club de basquetbol de Montblanc.
Fundat el 1969, començà jugant amb un equip sènior femení i un júnior masculí L’equip masculí assolí el campionat provincial 1971, 1974 El 1980 ascendí a categoria territorial i s’incorporà com a secció de bàsquet del Casal Montblanquí L’any 1987 creà l’escola de bàsquet i el 2004 es constituí com a Associació Esportiva Montblanc A l’abril del 2010 recuperà el nom original Disposa de nombrosos equips en categories inferiors
Club Atlètic Bisbalenc
Futbol
Club de futbol de la Bisbal d’Empordà.
Fundat l’any 1957, el seu precedent fou la Unió Esportiva Bisbalenca, creada l’any 1922 Posteriorment fou denominat la Bisbal Futbol Club 1929-32, Centre d’Esports Bisbalenc 1934-36 i Club Deportiu la Bisbal 1942-57 Des del 1957 ha jugat en diverses categories d’àmbit català La temporada 2010-11 jugà a primera territorial El futbol base es canalitza a través de la Fundació Esportiva Atlètic Bisbalenc, creada l’any 2005
AEK Sant Cugat
Futbol sala
Club de futbol sala de Sant Cugat Sesgarrigues.
Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema
Fundació Althaia
Medicina
Centre de serveis hospitalaris i assistencials de Manresa.
La Fundació Althaia dona servei integral sanitari i social a 188000 habitants de l’àrea d’influència territorial de Manresa bàsicament Bages i Solsonès Actualment disposa de 457 llits d’hospitalització d’aguts, de 59 llits de caràcter privat i de 150 places d’atenció a la dependència Al seu patronat conflueixen cinc institucions Ajuntament de Manresa, Orde de Sant Joan de Déu, Mútua Manresana, Fundació Caixa Manresa i Generalitat de Catalunya
àrea bàsica de salut
Medicina
Unitat territorial elemental, definida per la llei catalana, on es presta l’atenció primària de salut.
La població hi té accés directe i constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari Hi desenvolupa les seves activitats l’equip d’atenció primària
prefectura
Geografia
Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de diversos estats: Japó ( ken
), República Centreafricana, Ruanda, Txad.
Canet
Partida
Partida rural del municipi de Castelló de la Plana situada a la franja territorial d’horta.
marquesat de Camarasa
Història
Antiga jurisdicció territorial que ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat.
Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…
arxius catedralicis dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que inclouen els fons de les quinze catedrals del domini territorial de parla catalana.
Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…
algonquí | algonquina
Etnologia
Individu d’un poble que comprenia diverses tribus, les quals visqueren a l’E de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.
Tret de les tribus situades a la part septentrional del Canadà dedicades a la caça, a la pesca i a la recolleció, les altres foren, en un gran nombre, bàsicament agrícoles i sedentàries Llurs grups ètnics ocupaven la més gran extensió territorial a l’Amèrica del Nord, ja que eren pràcticament presents en el si de totes les àrees culturals d’aquella regió El seu nom prové de la família lingüística algonquina, a la qual pertanyent aquestes tribus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina