Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
el Far de Cullera
Barri
Barri turístic de Cullera (Ribera Baixa), al nord-est de la ciutat, vora el cap de Cullera, que corona el far.
Superbolquera
Nucli
Nucli turístic del municipi de Bolquera (Alta Cerdanya), situat a 1776 m alt, al NW del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d’Odelló i Vià i molt pròxim a l’important centre turístic de Font-romeu.
Vidal Vidal i Culleré
Literatura catalana
Escriptor.
Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre…
,
el Racó de Santa Marta
Barri
Barri turístic de Cullera (Ribera Baixa), al N de la ciutat, vora el cap de Cullera, sota el santuari de Santa Marta
.
tresc
Turisme i lleure
Viatge turístic que inclou excursions a peu per indrets poc freqüentats pel turisme convencional, i sense infraestructura hotelera, normalment per alta muntanya.
El mot es formà en anglès a partir de l’afrikaans treken , migrar
sa Platja de Palma
Nom donat al sector turístic de la costa a llevant de Palma (Mallorca), entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.
es Canar
Centre turístic de la costa oriental d’Eivissa, situat a la cala d’es Canar, al municipi de Santa Eulària del riu.
Aquest indret fou internacionalment conegut per ser un dels nuclis inicials del moviment hippy en la dècada dels seixanta i setanta
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…
Humberfilm
Cinematografia
Productora de vídeo, cinema industrial i publicitari, fundada a Barcelona el 1975 per Josep-Humbert Oyamburu i Boix (1940), productor, realitzador, guionista i divulgador cultural.
Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per a la…
Centre de Paracaigudisme Costa Brava

Centre de Paracaigudisme Costa Brava
Skydive Empuriabrava / Bruno Brokken
Esports aeris
Centre de paracaigudisme de Castelló d’Empúries.
Fundat a l’octubre del 1985 i conegut des del 1994 també com Skydive Empuriabrava, és considerat un dels tres millors centres de paracaigudisme del món El primer any s’hi realitzaren 25000 salts i el 2003 fou el primer centre del món a assolir la xifra del milió de salts Introduí nous sistemes d’ensenyament de caiguda lliure i fou pioner en el desenvolupament de les disciplines artístiques, com l’estil lliure, l’skysurf i el freefly Ha organitzat nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998, 2002 de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina