Resultats de la cerca

Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…

Probablement rebé la seva primera formació musical a la catedral de Viborg, i entre el 1581 i el 1584 estudià a la Universitat de Rostock Durant aquest període universitari publicà un recull de poemes llatins i la seva obra musical més important, la collecció de cançons Piae cantiones ecclesiasticae et scholasticae veterum episcoporum Greifswald, 1582, que inclou setanta-quatre cançons, dotze de les quals són de dues a quatre veus El 1625 el llibre es reedità a Rostock L’any 1582 entrà al servei del rei de Suècia i cap al 1589 ocupà el càrrec de governador de Västerbotten

Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments canònics

La seva identitat és força confusa Algunes fonts el confonen amb el compositor Gosse Jonckers Les diverses hipòtesis que s’han formulat sobre la seva personalitat no són del tot satisfactòries, tot i que la possibilitat que es pugui identificar amb el compositor Jehan Goossens sembla una de les més versemblants La seva producció coneguda és formada per diversos motets a tres veus apareguts en volums miscellanis editats entre el 1521 i el 1555 P Attaingnant publicà algunes chansons de Maistre Gosse basades en les de Claudin de Sermisy en el recull Trente et une chansons musicales…

Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus

El 1558 formava part de la capella musical del duc d’Alba, a Nàpols Posteriorment es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals d’Almeria i de Màlaga, on succeí a Juan Cepa Des del 1583 fins a la data de la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella Han sobreviscut molt poques obres seves Entre les que s’han conservat hi ha el motet a cinc veus Ave domina Maria , que es coneix sobretot gràcies a l’edició que en feu Hilarión Eslava en Lira Sacro-hispana Madrid, 1852-60

Treballà al servei de la cort de l’arxiduc Maximilià d’Àustria a partir del 1560 Quan aquest esdevingué emperador, l’any 1564, Mergot passà a ocupar un lloc com a baix a la capella de la cort de Viena La mort del sobirà, l’any 1576, i la dissolució de la capella musical feren desaparèixer també qualsevol altra notícia sobre Mergot Se li han atribuït amb seguretat alguns motets publicats entre el 1567 i el 1568 Possiblement és el Franciscus Porto del qual es conserva un madrigal a cinc veus en una collecció italiana del 1547

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces…