Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Edmund Rubbra
Música
Compositor anglès.
Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb R Vaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i també a la Guildhall School of Music and Drama 1961-74 Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat musical,…
,
Pietro Nardini
Música
Compositor i violinista italià.
Deixeble de GTartini, anà a Alemanya i fou primer violinista de l’orquestra de la cort de Württemberg, a Stuttgart 1763-65 més tard fou mestre de la capella gran-ducal de Florència Figurà entre els primers violinistes del seu temps Mozart restà admirat en sentir-lo i escriví diversos concerts i sonates per a violí, música de cambra i obres per a flauta
Teresa Boronat i Fabra
Dansa i ball
Ballarina, coneguda artísticament com Teresina Boronat.
Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
Francesco Maria Veracini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
concertino
Música
Nom amb què és conegut, especialment a partir del segle XIX, el primer violí de l’orquestra, responsable de coordinar la secció de corda i de supervisar l’afinació de l’orquestra i la interpretació dels passatges per a violí solista.
Pot esdevenir collaborador, o substitut en determinades circumstàncies, del director d’orquestra
estudi
Música
Peça musical destinada a assolir el domini tècnic d’un instrument o de la veu.
Sovint són dedicats a un dels aspectes tècnics de l’execució Hom en considera precedents els exercicis d’Oswald Holtzach 1515 i les toccate italianes del s XVII S'han destacat els de piano, com els de Clementi, Cramer, Czerny i Moscheles, els de violí de Paganini, De Bériot, etc Alguns uneixen a l’element didàctic un nivell artístic elevat, com els de Chopin, Liszt, Schumann, Scriabin i Debussy
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina