Resultats de la cerca
Es mostren 1173 resultats
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
Sentits de l’infant
Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport…
citocina
Medicina
Substància sintetitzada pels éssers vius de caràcter antiinflamatori o proinflamatori que actua com a mediador davant una agressió infecciosa o d’un altre tipus.
fisiologia cel·lular
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les funcions a nivell de cèl·lula, per la qual cosa investiga les característiques bàsiques comunes als éssers vius.
En el pla cellular, la diversitat morfològica dels diferents animals o les diferents plantes tendeix a la uniformitat funcional genètica i bioquímica
exobasidiàcies
Botànica
Família de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, de miceli paràsit sobre teixits vius de plantes verdes i que no formen cossos fructífers.
El principal gènere és Exobasidium
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
bulim
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes terrestres de la subclasse dels pulmonats, de closca oblonga en espiral i de colors vius; són propis dels països tropicals.
B oblongus és una de les espècies més freqüents
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
estils pompeians
Art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.
Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina