Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives.
Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal. És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular. Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant presenta estrabisme, probablement causat per una paràlisi d’algun múscul ocular, i, en aquest cas, cal fer-ne el diagnòstic oportú. En aquesta edat, l’infant també pot reconèixer els sons, i es tomba en la direcció d’on vénen els sorolls o els sons forts. Si li parlen, escolta atentament, especialment la veu de la seva mare.
Als dos mesos, l’infant ja és capaç de moure els ulls en sentit vertical. Si hom li penja objectes mòbils de colors vius al damunt del bressol, s’hi fixa, i és capaç de seguir amb la mirada els objectes que es belluguen en un camp visual de 180°.
Als 3 mesos, el sentit de la vista ja ha madurat, i l’infant pot veure les coses perfectament. És habitual que miri encuriosit tot el seu entorn, tant allò que hi ha a prop com el que està lluny, ja que pot variar el focus de visió.
Entre els 4 i els 5 mesos d’edat ja és capaç de veure i oir pràcticament amb normalitat. En aquesta edat, cerca interessat la font dels sons, els objectes i les persones que hi ha a l’entorn. Als 6 mesos ja controla la musculatura dels ulls; qualsevol desviació del paral·lelisme ocular requereix, doncs, l’oportú diagnòstic. A partir d’aquesta edat es van perfeccionant els sentits a poc a poc: per exemple, la diferenciació dels colors pot completar-se cap als 3 anys.