Resultats de la cerca
Es mostren 7225 resultats
Iorgos Khortatzis
Literatura
Poeta cretenc.
És l’autor de la tragèdia Erofili , que descriu els amors d’Erofili i Panaretos Sota la influència del drama italià de l’època Giraldi, Tasso, Khortatzis hi donà proves d’originalitat i d’un gran ofici en l’ús de la llengua i en la composició harmoniosa dels versos, que, en molts casos, han adquirit un valor paremiològic
Pau del Rosso
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El 1653 fou…
Felip Ros
Arts decoratives
Mestre argenter.
La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona Obrà…
Francesc Romeguera
Història del dret
Jurista.
Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època
Melcior Romà i Ferrer
Cristianisme
Frare dominicà convertit al protestantisme.
Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603
Bernat Mas
Metge.
Residí a Barcelona Publicà Pronòstic natural i discurs del cometa 1618 i Ordre breu i regiment per a preservar i curar de pesta 1625
Martín Unzeta
Arquitectura
Arquitecte basc.
Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant
Luís Vaz de Torres
Història
Navegant portuguès al servei del rei Felip III de Castella.
En expedicions a les mars australs descobrí les Noves Hèbrides i l’estret que porta el seu nom estret de Torres, entre Austràlia i Nova Guinea Escriví una relació dels seus viatges
Gabriel Torrent de la Goula
Història
Bandoler.
Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina