Resultats de la cerca
Es mostren 14519 resultats
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili
alerta aèria
Militar
Servei prestat per les unitats de defensa aèria.
En temps de pau té per objecte d’evitar la violació de l’espai aeri d’un estat, i en temps de guerra, de destruir qualsevol avió atacant A més dels avions interceptadors i, més modernament, els míssils terra-aire, comprèn les estacions de radar, de vigilància i de control Si un avió no és identificat per aquests darrers serveis, és interceptat pels caces propis i pot ésser abatut, obligat a aterrar o a sortir del territori de l’estat
Antoni de Cardona i de Pallars
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1462-67), fill del comte Joan Ramon Folc (I).
Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller
Bertran de Canelles
Història
Cavaller.
Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04
Josep Calvet i Móra
Política
Polític.
Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia
Francesc Calbó i Gualbes
Història
Militar
Militar.
Passà al servei de França durant la guerra dels Segadors Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaven la ciutat 1652 Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV al Franc Comtat 1668 i a Holanda 1672, on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona Els últims anys lluità novament a Flandes
Pere Ribalta
Història
Mariner i corsari.
Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà
Syngman Rhee
Història
Política
Polític coreà.
Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià
Salvador Ferrandis i Luna
Periodisme
Història del dret
Advocat i periodista.
Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià
Victorí Fabra i Gil
Història
Política
Polític.
Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la Diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes