Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Michael Kahn
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Especialitzat en la fotografia de vaixells clàssics i paisatges oceànics, la seva obra cerca l’estètica de la navegació i de l’oceà i la interacció entre el vaixell, l’aigua, les onades i el cel Produeix, sobretot, obres fotogràfiques Utilitza pellícula i una càmera dels anys cinquanta i elabora còpies de laboratori de forma manual i per edicions limitades Cada còpia és única ja que cadascuna està revelada de manera artesanal El seu treball s’exhibeix en nombroses galeries dels EUA Ocasionalment ha publicat les seves fotografies en revistes especialitzades És autor del llibre The…
castell de Fontainebleau

L'estany de les carpes, al castell de Fontainebleau
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Castell
Castell reial francès situat al bosc de Fontainebleau, fet construir per Francesc I (1528).
És obra de diferents arquitectes Gilles le Breton, S Serlio, autor del pati Oval i, en temps d’Enric II, F Primaticcio i P Delorme Fou construït al voltant de tres patis el del Cavall Blanc, l’Oval i el de la Font Sota Enric IV hom feu la capella de la Trinitat i el pati dels Oficis 1609 JA Du Cerceau construí l’escala de ferradura de la façana durant el regnat de Lluís XIII Lluís XV encarregà a JAGabriel un dels pavellons de la façana principal, i Napoleó I feu modificar algunes estances per PF Fontaine i C Percier
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
pesolera

pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
associació infantil i juvenil
Dret civil català
Reunió d’infants i adolescents, menors d’edat, que s’agrupen per a defensar els seus interessos i aspiracions.
L’associació infantil i juvenil ha de respectar els principis i els valors d’una societat democràtica, i ha de fomentar la tolerància, el civisme i la convivència L’associació que es constitueixi s’ha de crear d’acord amb la legislació vigent i amb els seus estatuts També haurà d’estar assistida per un representant legal, el qual haurà de tenir plena capacitat d’obrar La permanència en una associació d’aquest tipus és voluntària, ja que cap infant o adolescent no pot ésser obligat a ingressar-hi o romandre-hi sense la seva voluntat
conflicte col·lectiu de treball
Economia
Dret del treball
Alteració de les relacions de treball caracteritzada perquè els efectes derivats de la solució donada tenen un àmbit d’eficàcia extensiva a persones que no han actuat com a parts en la solució del conflicte.
En aquests casos, hom promou sempre un interès collectiu El conflicte pot ésser jurídic, quan l’objecte de la pretensió consisteix a demanar que hom compleixi, interpreti o apliqui una norma ja existent, o bé de reglamentació, quan les diferències entre les parts provenen del fet que hom demana un canvi en les condicions de treball existents Les manifestacions conflictives més característiques són la vaga locaut En el dret espanyol vigent, els conflictes collectius de treball són regulats per l' Estatut dels Treballadors , aprovat el 1980 El dret de vaga és protegit tant per la…
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
cadell
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya, contraposat al dels nyerros, que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII, moment de la màxima expansió del bandolerisme
a Catalunya.
El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola