Resultats de la cerca

S’inicià de la mà del preparador Àngel Artero i debutà com a professional el 1925 a l’Olímpia de Barcelona Es proclamà campió d’Europa en la categoria del pes gall 1929 en derrotar als punts l’italià Domenico Bernasconi Retingué aquest títol fins el 1931, any que fou derrotat pel romanès Lucien Popescu També guanyà el Campionat d’Espanya de la categoria en tres ocasions entre el 1928 i el 1932 El 1936 abandonà la boxa professional després de disputar 83 combats i guanyar-ne 63 Fou afusellat al Camp de la Bota

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat…

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la Federació…

Format a la UE d’Horta i al CN Catalunya, l’any 1990 fitxà pel Centre Natació Mataró La temporada 1991-92 guanyà el Campionat d’Espanya de primera divisió B i aconseguí l’ascens de categoria L’any 1993 formà part de la selecció estatal en quatre ocasions als Jocs Mediterranis de França És fill del nedador Jordi Flaqué

Membre del Club Natació Montjuïc, fou especialista en proves de mig fons i guanyà tres Campionats d’Espanya en 800 m lliure 1971, 1973, 1974 Participà en el torneig juvenil d’Utrecht 1972 i en els Jocs Mediterranis 1971 Anys després s’integrà a la comissió tècnica de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació Fou delegada de les seleccions estatals femenines des del Campionat d’Europa 1997, 2008, i en aquest últim l’equip es proclamà subcampió d’Europa El 2009 es feu càrrec de la presidència de la comissió de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, que li havia concedit la medalla…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou dotze vegades campiona de Catalunya un cop en 200 m lliure 1980, tres cops en 800 m lliure 1982, 1983, 1984, un cop en 100 m braça 1979, tres cops en 200 m braça 1979, 1980, 1981, dos cops en 200 m estils individual 1979, 1981 i dos cops en 400 m estils individual 1979, 1981 En l’àmbit estatal, fou campiona de 200 m braça 1980, 4 × 100 m estils 1980 i 4 × 100 m lliure 1978, 1983, prova en la qual establí el rècord d’Espanya 1980, 1983, el segon cop amb l’equip del CN Montjuïc Participà en el Campionat d’Europa júnior 1978, en els Jocs Mediterranis 1979,…

Considerat com un dels millors maratonians espanyols de tots els temps, s’incorporà com a afeccionat a les files del FC Barcelona l’any 1983 Formà part del club durant cinc temporades, en les quals guanyà el Campionat de Catalunya de 5000 m 1985 i de cros individual i per equips 1986 També guanyà la medalla d’or de 3000 m als Campionats Iberoamericans 1988 Fou campió d’Espanya de cros en dues ocasions 1990, 1992 i aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de cros per equips 1990, 1991, 1995 El 1993 s’inicià en marató Guanyà set maratons al llarg de la seva carrera, fou campió del…

Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze 1977, i cinc ors, dues plates i un bronze 1979 Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs Paralímpics de Heidelberg 1972 i…