Resultats de la cerca

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…

Format al Club Tennis Barcino CTB, fou campió de Catalunya infantil 1946, 1947, 1948 i júnior 1950 Al principi dels anys seixanta guanyà el Campionat d’Espanya per equips amb el CTB, del qual fou director esportiu 1964-67 Fou també director esportiu de la Federació Espanyola de Tennis 1967-71, que presidí 1981-2008, i de diversos comitès de la Federació Internacional de Tennis ITF i de Tennis Europe Impulsà la creació de les installacions federatives de la Vall d’Hebron especialment importants arran dels Jocs Olímpics del 1992, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà Endegà…

Jugà tres temporades al RCD Espanyol 1943-46, amb el qual disputà divuit partits de Lliga Posteriorment jugà al CF Badalona, que al principi de la dècada de 1960 instaurà un trofeu en honor seu

Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge

Començà a jugar com a davantera al CH Canet, on jugà quatre temporades Després, marxà al CE Arenys de Munt, on estigué tres anys i guanyà un Campionat de Catalunya i un Campionat d’Espanya 1999 Formà part de la primera selecció espanyola femenina d’aquest esport, que obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991, i es proclamà campiona del món 1994

Ha estat quatre vegades campiona de Catalunya de llançament de javelina 2001, 2002, 2003, 2008 i una vegada subcampiona d’Espanya 2010 de la mateixa prova Disputà els Campionats Iberoamericans 2010 amb la selecció espanyola

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

Especialista en pesca simulada, guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1981 i la de plata en el Campionat del Món 1986, ambdues en la modalitat de càsting en aigües continentals