Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició

Membre fundador del Club Ciclista Montmeló l’any 1978, en fou president 1979-89 Impulsà la Volta Ciclista al Vallès per a cadets Creà equips de competició infantils i cadets i organitzà altres proves com el Campionat dels Països Catalans

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990

Ha competit amb l’Squash Lleida 1987-2004, amb el qual assolí el Campionat de Catalunya de clubs 2000 i la Copa del Rei 2002, i amb el Club Natació Lleida 2004-10 Fou doble campió d’Espanya 1991, 1998 i de Catalunya 1991, 1992 de segona categoria, i guanyà el Màster Català absolut 1999 Formà part de la selecció catalana que aconseguí quatre Campionats d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2008 Ha compaginat les tasques de jugador amb les d’entrenador en els clubs on ha jugat

Arribà a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a la UPC i la temporada 1986-87 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual aconseguí dos títols de Lliga 1987, 1988 i un de Copa 1988 El 1989 fundà amb altres companys l’equip dels Enginyers, en què es retirà l’any 1998 Fou internacional B amb la selecció espanyola i jugà diferents partits amb la selecció catalana El 2010 entrà a la directiva de la UE Santboiana

S’inicià en el món de la competició amb la bicicleta de trial Fou quatre vegades campió del món de bicitrial en diferents categories amb l’equip Megamo El 1998, sota la tutela de Jordi Tarrés i, posteriorment, de Marc Colomer, començà a competir en motociclisme amb l’equip Gas Gas Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya júnior 2000 i el d’Europa juvenil 2001 en 250 cc El 2001 debutà en el Campionat d’Europa absolut, que guanyà el 2002 Assolí la tercera posició del Campionat del Món en pista coberta 2005, 2017, 2020 i a l’aire lliure 2012, 2013, 2015, i en aquesta darrera especialitat es…

S’inicià amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona 2007-10, en el qual compaginà les diferents modalitats de joc Al novembre del 2010 fundà el primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club, del qual esdevingué jugador i president Guanyà dues edicions de la Lliga Catalana 2010, 2011 i el 2011 assolí la quarta posició a la Copa d’Europa de clubs en pista coberta i la tercera en el Torneig Internacional Catalunya Tambeach És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí des de la seva fundació

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Formà part de l’equip del CN Barcelona, que es proclamà primer campió estatal el 1912 Des del 1911 fou membre de la junta directiva del club, on ocupà diversos càrrecs Home de confiança del president Bernat Picornell, fou president de la Federació Espanyola de Natació Amateur 1925-31 També fou directiu de les comissions de motonàutica del Reial Club Marítim de Barcelona

Defensa que jugà quatre temporades a l’Hèrcules d’Alacant 1982-86, les dues últimes a primera divisió estatal També jugà, entre d’altres, al Tortosa, el Terrassa i el Xerez Fou dues vegades internacional sub-21 i sis vegades sub-19 Un cop retirat, exercí d’entrenador