Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
tractat de Crépy
Història
Acord signat a Crépy (Picardia) entre l’emperador Carles V i el rei Francesc I de França el 18 de setembre de 1544.
Carles V restituí els territoris ocupats des de la treva de Niça 1538 En canvi, el rei francès renunciava a la Borgonya, Flandes, l’Artois, Nàpols i Sicília, però conservava de moment la Savoia a més, es comprometia a ajudar l’emperador contra els protestants i els turcs També fou convingut el casament del duc d’Orleans, Carles, fill de Francesc I, amb una filla o una neboda de l’emperador el dot havia d’ésser el Franc Comtat o el Milanesat Les morts del duc 1545 i del rei francès 1547 interromperen la nova aliança
Académie Colarossi
Art
Escola privada de Belles Arts fundada a Montparnasse (París) per l’escultor napolità Ernesto Colarossi a la segona meitat del segle XIX.
El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…
ducat de Calàbria
Història
Títol del primogènit dels reis de Nàpols (i de les Dues Sicílies).
Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial
Ashok Khosla
Ecologia
Expert en medi ambient i desenvolupament sostenible.
Fill de professor universitari, estudià ciències naturals a la Universitat de Cambridge i física experimental a Harvard Dirigí el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient UNEP, i actualment presideix Development Alternatives, una empresa social amb seu a Delhi que promou tecnologies viables i sostenibles des dels punts de vista comercial i ambiental Des del 2008, és president de la Unió Mundial per a la Natura UICN L’any 2002 fou guardonat amb el premi Sasakawa -–considerat el Nobel del medi ambient-–, i posteriorment fou nomenat Global 500 Roll of Honour, dins de l’UNEP
Chucho Valdés
Música
Nom amb el qual és conegut el pianista i director d’orquestra de jazz i salsa cubà Dionisio de Jesús Valdés Rodríguez.
Fill de Bebo Valdés , aprengué el piano de molt jove, però restà a Cuba quan el seu pare s’exilià el 1960 Liderà diverses orquestres, entre les quals la Orquesta Cubana de Musica Moderna 1967 i, sobretot Irakere 1973 que, amb músics com Paquito D’Rivera i Arturo Sandoval, es convertí en una de les primeres orquestes de jazz afrocubà És també un destacat pianista de jazz , al capdavant de trios i conjunts La seva discografia és nombrosa i al llarg de la seva carrera ha guanyat premis Grammy els anys 1979 amb Irakere, 1997 i 2000
Max Abramovitz
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York
gupta
Història
Individu d’una dinastia Índia que regnà aproximadament del 280 al 530 al N de l’Índia.
Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns
Carles XI de Suècia
Història
Rei de Suècia (1660-97).
Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut
Carles IV de França
Història
Rei de França (1322-28) i de Navarra (Carles I) (1322-28).
Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys
Cambises II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (530-522 aC).
Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà