Resultats de la cerca

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians Fou modificada als segles XVII i XVIII L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39

El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats del resguard civil destinats a duanes Fou reorganitzat l’any 1837 i l’any 1842 amb el nom de cos de carrabiners reials Per la seva duplicitat de funcions amb la guàrdia civil i per la seva actuació durant la guerra civil de 1936-39, fou suprimit com a cos el 1940 i passà a constituir una secció de la guàrdia civil

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000

Constituït per Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà, fou fundat el 1931 a Barcelona La presentació del grup tingué lloc el 25 de juny del mateix any en un concert de cambra a les Audicions Íntimes de l’Associació de Musica da Camera que incloïa obres de tots els seus components No es coneix cap més activitat pública del grup, que s’extingí durant la Guerra Civil Espanyola

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Fundat el 1928, els primers anys jugà al camp de la Barcanova, a la França Xica Acabada la Guerra Civil fou refundat el 1943 Inaugurà una escola de futbol el 1983 i dos anys després creà les seccions de futbol sala i de tennis de taula Aquestes seccions acabaren desapareixent, però posteriorment creà la secció de pesca Disposa d’un equip de futbol que juga en divisions territorials catalanes i equips en categories inferiors Fa ús del camp de futbol municipal Agapito Fernández

Organitzada per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, fou una de les primeres competicions internacionals de futbol d’Europa Agrupà equips de territoris propers als Pirineus, fet que donà nom a la competició El Futbol Club Barcelona en guanyà quatre edicions consecutives 1910-13, mentre que el Futbol Club Espanya de Barcelona guanyà l’edició del 1914 Barcelona fou seu de la competició els anys 1913 i 1914 Deixà de disputar-se a causa de l’inici de la Primera Guerra Mundial

Inaugurada l’any 1929 a l’aeròdrom Canudas, fou impulsada amb el suport del grup empresarial Societat Aeròdrom Canudas Nasqué com a successora de l’Escola Catalana d’Aviació, antiga escola de l’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat el 1928 Josep Canudas i Guillem Xuclà en foren els primers responsables Realitzà cursos d’aviació esportiva i alguns dels seus alumnes més destacats foren Joan Bonamusa i Joan Balcells L’any 1936 tancà les portes en esclatar la Guerra Civil