Resultats de la cerca

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…

Format al Club Natació Barcelona, es proclamà campió del món júnior 1987 En categoria absoluta, guanyà dues Lligues 1983, 1987 i una Copa d’Espanya 1989

En els seus inicis milità en el Club Natació Barcelona, quan Miquel Consegal n’era l’entrenador Com a júnior aconseguí un títol estatal d’octatló i un de salt de perxa 1972 En salt de llargada guanyà un títol català absolut a l’aire lliure 1975 i un en pista coberta 1976, i en salt de perxa, un títol català a l’aire lliure 1975 Aquesta època s’entrenà a les ordres de Miguel Ángel Torralba, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès També competí en proves de decatló, de 110 m tanques i de salt d’alçada, però els seus millors registres els acredità en salt de llargada 7,43 m i en salt de…

Format al Club Natació Sabadell, equip amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fou un dels fundadors del Club Waterpolo Autònoma, dins el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona S’inicià com a entrenador amb equips femenins, i fins la temporada 2006-07 fou entrenador de l’equip absolut femení del CN Sabadell Des de la temporada 2007-08 dirigeix el primer equip masculí del CN Sabadell, al costat de Pere Carrasco

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Defensa que, després de destacar a l’Ajax d’Amsterdam 1994-97, arribà al Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1997-98 Jugà 41 partits i marcà 4 gols fins que la temporada 1999-2000 fitxà pel Chelsea Amb el Barcelona guanyà dues Lligues 1998, 1999, una Copa del Rei 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Fou campió d’Europa 1995 i internacional per Holanda en 20 ocasions

Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia

Competí pel Reial Club Deportiu Espanyol i el Club Voleibol Benidorm i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Després de retirar-se es dedicà al vòlei platja

Practicà el ciclisme fins el 1948, quan obrí el seu primer taller de bicicletes Entrà com a mecànic de l’equip del Club Ciclista CIFE i la dècada dels setanta fou mecànic personal de Luis Ocaña El 1982 fou entrenador dels equips del Club Ciclista Reus Ploms i del Club Ciclista el Morell abans de gestionar la direcció del Club Ciclista Tarragona fins el 1996