Resultats de la cerca

Fou doble campió de Catalunya 1935, 1942 i d’Espanya 1943, 1944 individual

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…

S’inicià a la Société Patrie, i el 1940 fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual aconseguí set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya fins el 1950 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola

S’inicià el 1983 al Club Natació Sabadell, on ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva El 1987, ja al primer equip, assolí l’ascens a la divisió d’honor Fou campió del món júnior 1991, el mateix any que debutà amb la selecció espanyola absoluta El 1994 abandonà la carrera de jugador per assumir la direcció tècnica del waterpolo de base del CN Sabadell, lloc on assolí nombrosos Campionats d’Espanya en categories inferiors al llarg del període 1994-2010 Com a segon entrenador del primer equip del club, aconseguí dos títols de la Copa del Rei 1997, 2005 i dues Supercopes d’Espanya 2002,…

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

S’inicià en el motociclisme el 1919 Guanyà diversos premis del Reial Moto Club de Catalunya Ostentà el rècord de la pujada a l’Arrabassada amb moto amb sidecar, acompanyat de la tennista Lili Álvarez 1922-24 Encapçalà la creació de la nova Associació Ciclista Santboiana el 1933, de la qual fou el primer president fins el 1936 Fou president de la Unió Esportiva Santboiana 1940-45

Com a jugador, fou campió d’Espanya 1952 amb l’ACD Bombers de Barcelona 1951-57 Com a entrenador, començà a La Salle Josepets i fou el primer entrenador de Llars Mundet 1963-75 En aquest període, el club de Llars Mundet aconseguí tenir equips masculins i femenins en totes les categories també aconseguí que tant l’equip masculí 1968-70 com el femení 1969-70 juguessin a la màxima categoria del voleibol espanyol Posteriorment entrenà altres equips, com el CV Granollers i el CN Sabadell, a més de la selecció catalana, i des del 1955 feu d’àrbitre D’ençà del 2005 el Club Voleibol Llars Mundet…

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…

Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat