Resultats de la cerca

Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana

S’inicià l’any 1966 i, amb el Club Vallermoso OJE de Madrid, entre el 1969 i el 1972, fou campiona d’Espanya en set ocasions en classe K1 en les proves de 500 m i 5000 m en aigües tranquilles També obtingué bons resultats en classe K2 i K4 Guanyà en una ocasió el descens internacional del Sella en K1 1971 Fou entrenadora de l’equip espanyol femení de piragüisme, presidenta de la Federació Catalana de Piragüisme 2004-08 i directiva de la federació espanyola des del 2009 El 2009 rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya Ha participat en nombroses expedicions…

Formada al Club Patrícia, de Lleida, l’any 1989 aconseguí la medalla de bronze, per equips, en l’europeu júnior Fou la primera gimnasta espanyola que obtingué una medalla individual en un campionat mundial En el seu palmarès destaquen les quatre medalles assolides als Mundials d’Atenes 1991, bronze per equips Brus-selles 1992, argent en pilota i bronze en maces, i Alacant 1993, or en maces També guanyà el bronze en l’europeu de Stuttgart 1992, per equips, i la Copa d’Europa de Màlaga 1993, en pilota i maces Olímpica a Barcelona 1992, on fou quarta classificada en el concurs complet, es…

Davanter format al BocaJuniors, la temporada 1991-92 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol La tempo-rada següent jugà amb el Palamós a segonadivisió Posteriorment tornà a l’Amèrica del Sud Fou internacional per l’Argentina i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

Membre del Club Nàutic de Tarragona, guanyà tres Campionats d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner, a Barcelona 1945, 1946 i a Banyoles 1947

Format al Club Natació Barceloneta, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 1973 També milità a les files del CN Montjuïc, amb el qual es proclamà subcampió de la Recopa d’Europa de clubs l’any 1982, i guanyà dos títols de campió de Lliga consecutius 1984, 1985 Disputà 22 partits amb la selecció espanyola entre el 1973 i el 1975

En la categoria de menors de quinze anys fou campió de Catalunya i d’Espanya els anys 1998 i 1999 en la modalitat d’espasa Amb la selecció espanyola, participà en els Mundials de South Bend Estats Units, el 2000, i Gdan´sk Polònia, com també en la Copa del Món júnior de Ponte de Sor Portugal, on aconseguí la medalla de bronze

L’any 1971 s’integrà a la junta directiva de la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants El 1979 collaborà en el disseny dels recorreguts de la Volta a Catalu-nya Fou secretari general de la Federació Catalana de Ciclisme 1990-93 Rebé la medalla d’or de la Volta a Catalunya per més de quaranta anys de dedicació a aquesta competició

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…