Resultats de la cerca
Es mostren 13088 resultats
Pensat i Fet
Anuari publicat a València (1912-72), al març de cada any, sobre temes exclusivament fallers.
Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven…
Sindicat de Periodistes Esportius
Periodisme
Esport general
Associació professional de periodistes esportius.
Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué…
vescomtat de Vilanova de Cabanyes
Història
Títol concedit amb caràcter personal a Portugal el 1892 a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou.
baronia de Tamarit
Història
Títol concedit el 1767 al regidor de València Josep Vicent Ramon i Cascajares, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto
Editorial Labor
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1915 per l’editor Georg Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila.
Es proposava de posar a l’abast d’un gran públic obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques Vers el 1920 s’expandí a l’Amèrica Llatina La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom Diversificà l’especialització en diccionaris i enciclopèdies cap a d’altres camps culturals L’editorial esdevingué, fins la seva desaparició 1996, un grup d’empreses d’edicions i distribució en llengua castellana
Anselm Ferrer i Bargalló

Anselm Ferrer i Bargalló
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Nom que prengué el músic Josep Ferrer i Bargalló, el 1899, en ingressar a la vida monàstica.
El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres salves…
Biblioteca Verdagueriana
Col·lecció creada l’any 1953 per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.
Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians A partir del 1986 n'és director Amadeu J Soberanas, el qual ha projectat incloure edicions crítiques de les obres de Verdaguer, com també l’edició de textos inèdits i la continuació de l’epistolari
Bosch Karate
Altres esports de combat
Grup de gimnasos que creà el karateka i president de la federació catalana Josep Bosch i Espinalt.
El primer dels clubs obrí les portes a Manresa i, posteriorment, la marca s’estengué per altres ciutats, com Igualada, Navarcles o Barcelona S’especialitzaren en l’entrenament de competidors de la modalitat de karate shotokan
Grupo Independiente de Viladecavalls
Partit polític
Partit local de Viladecavalls inscrit al novembre de 1994 i dirigit per Josep Espelt i Pere Nogués.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 113 vots 4,9%
comtat de la Torre de la Mata
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 a Josep Antoni de Mata i de Copons
.
Ha passat als Burell