Anselm Ferrer i Bargalló

(Capellades, Anoia, 1882 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 1969)

Anselm Ferrer i Bargalló

© Fototeca.cat

Nom que prengué el músic Josep Ferrer i Bargalló, el 1899, en ingressar a la vida monàstica.

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán. Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols (1907-11). Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’escolania fins el 1933. Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc. El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.