Resultats de la cerca

Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…

A excepció d’un any que jugà al CAI de Saragossa, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Club Tennis Taula Ripollet Guanyà set Campionats de Catalunya, quatre en dobles masculins i tres en dobles mixtos Un cop retirat es dedicà a l’entrenament i fou director tècnic del Centre de Tecnificació de Ripollet

Començà a arbitrar la temporada 1977-78 i debutà a la divisió d’honor el 1986 L’any 1992 arbitrà per primer cop un partit internacional Xiulà en el Mundial de Reus 1999 i en el Mundial femení de Sertãozinho 1996 Arbitrà també l’europeu de Madeira 1994, l’europeu femení de Molfetta 2001, dues finals a quatre de la Lliga europea i una final de la Copa de la CERS Es retirà la temporada 2003-04

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…

Fill de Miquel Arbós i Abadal Competí fins l’any 1989 i aconseguí diversos títols de campió català de pista L’any següent assumí el càrrec de director tècnic del Velòdrom de Barcelona Entre el 1992 i el 1999 fou seleccionador català juvenil i sub-23 El 1996 fou també nomenat director tècnic de la FCC, on assumí la direcció del projecte federatiu Ideal Olímpic 1996-99 i entrenà ciclistes que assoliren renom com a professionals A partir del 1999 es dedicà a la direcció d’equips de carretera

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de ciclisme dels Jocs…

Establert a la Residència Blume de Barcelona l’any 1972, competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Castalia OJE Fou campió d’Espanya dels 200 m llisos a l’aire lliure 1975 i dels 400 m lliure en pista coberta 1978 Fou també campió de Catalunya en la prova dels 200 m llisos 1980 i en relleus 4 × 100 m 1979, 1982 Baté el rècord català dels 100 m llisos a l’aire lliure 1978 i de relleus 4 × 100 m 1982

Fou un referent del ball professional català i espanyol Juntament amb la seva parella, Eva María Angües, guanyà vuit Campionats d’Espanya de balls llatins 1998-2005 En la mateixa especialitat foren sis vegades campions del món 2000-05 Guanyà també el British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 Posteriorment fou seleccionador català de ball esportiu en la disciplina d’estil internacional

S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal