Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes…
Albert del Castillo i Yurrita
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg, historiador i crític d’art.
Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou…
Guillem Galceran de Cartellà
Història
Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.
De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller militar de l’…
Joan Jubí
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum, de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Literatura
Bisbe franciscà, teòleg, humanista i poeta.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig…
,
William Crookes
Física
Físic i químic anglès.
Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs…
Domènec Arquimbau
Música
Compositor i mestre de capella.
De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella deTorroelladeMontgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop…
,
Bartolomé Leonardo de Argensola

Bartolomé Leonardo d’Argensola
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor aragonès.
Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…
,
Joan Segura Vila

Joan Segura Vila
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, àrbitre i directiu d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de la Federació…
Pedro Valencia
Altres esports de combat
Mestre de taitxí.
A cinc anys arribà a Barcelona Començà a practicar arts marcials xineses a disset anys Primer se centrà en el choy lee fut L’any 1985 conegué el mestre Lam Chuan Ping Així, inicià una sèrie de cursos per a perfeccionar tècniques i formar professors per tot Espanya, juntament amb altres mestres collaboradors del departament de wushu de la Reial Federació Espanyola de Judo i Esports Associats FEJYDA Rebé d’aquest departament el títol de mestre i d’àrbitre estatal de wushu Posteriorment, el 1986 conegué el mestre de taitxí Tung Kuan Yen El 1992 fou nomenat director de l’àrea de…