Resultats de la cerca

Diputat liberal des del 1910, enemic d’Alemanya i partidari d’una pau separada des del 1916 El 1918, al cap d’un Consell nacional, firmà l’armistici i acatà la república, de la qual fou president provisional 1919 Poc temps després, però, cedí el poder a Béla Kun i s’exilià En acabar la Segona Guerra Mundial, tornà a Hongria i fou ambaixador a París 1947-49 Se separà definitivament de la política, arran del procés Rajk, i visqué a França

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

El 1823 lluità a Grècia a França esdevingué sotsoficial de dragons 1830, i començà a dibuixar Viatjà per Orient i els països meridionals d’Europa 1842-48 Fou corresponsal de l’"Illustrated London News” 1848-60, on féu la crònica gràfica, entre altres, de la guerra de Crimea Durant el segon imperi esdevingué un cronista de l’alta societat, però fou valorat per Baudelaire Excellí en l’aquarella i l’aiguada, i és ben representat al Musée Carnavalet de París

Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova

Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies

Participà en la guerra de Corea i en fou corresponsal És autor d’ El asedio y otros cuentos 1958, El hombre que trabajó el lunes 1966,  Figuraciones en el mes de marzo 1972, Harlem todos los días 1978,  Mi mamá me ama 1981,  Taller de invenciones 1993,  Laguna y asociados 1999,  Cuentos completos 2002,  El dulce fruto 2007 i  El tiempo airado 2014, entre d’altres L’any 2002 fou guardonat amb el Premio Nacional de las Artes de Puerto Rico

Com a general de l’exèrcit rus participà en les guerres de Polònia, d’Itàlia i de Suïssa, sota les ordres de Suvorov En el període de la guerra de la tercera coalició 1805-07 participà, amb èxit, en les batalles d’Austerlitz, Eylau i Friedland Fou comandant en cap en les guerres contra Suècia 1808 i Turquia 1809 El 1812 assumí la direcció del segon exèrcit occidental Fou ferit a la batalla de Borodino, i morí poc després, a Sima

Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814

Fou fundat l’any 1922 amb el nom de Football Club la Jonquera, i tingué una trajectòria intermitent fins a la Guerra Civil Durant els anys quaranta fou refundat amb el nom actual Aleshores disputava el campionat d’aficionats A partir dels anys noranta passà a categoria territorial En l’edició de 2011-12 es proclamà campió de segona catalana i ascendí a primera S’entrena al camp municipal de les Forques Té equips de futbol de base i un de femení

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987