Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Barcelona Jockey Club

Amazones del Barcelona Jockey Club el 1911
Arxiu Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Societat hípica creada a Barcelona durant la primera dècada del segle XX.
El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona
Joaquim Borrego Erta
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme
Jaume Calucho Mestres
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista, i dirigent esportiu.
Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida
Jordi Clarós Roca
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista, i tècnic.
Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de…
Francisco Javier Munuera Díaz
Atletisme
Atleta especialista en 3.000 m obstacles.
S’inicià a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Amb Antonio Hernández Luna d’entrenador, fou subcampió del món júnior dels 3000 m obstacles 1990 i posteriorment s’imposà en la Concentració Olímpica de la Joventut 1991, a més de competir en un europeu 1991 i en dues edicions del Mundial de cros 1990, 1991 Ja en categoria absoluta destaquen els títols catalans de 3000 m obstacles 1995, 2002, de 3000 m llisos en pista coberta 1995 i de cros curt 2003, 2004 També es classificà en tercer lloc als Campionats Iberoamericans 2002
Abel Perau Gelet
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida
Phil Paterson Smith
Esport general
Dirigent esportiu.
Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998
Jesús Palacín Marcaida
Rem
Remer, àrbitre i directiu.
S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA
Owain Glyn Dwr
Història
Príncep gal·lès.
Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort
Grupo Comunista Internacionalista
Partit polític
Grup trotskista fundat el 1945 a Pa-rís per Manuel Fernández-Grandizio (Munis), antic dirigent de la Sección Bolchevique-Leninista de España.
Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es…