Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
ladí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup retoromànic parlat a les regions italianes de les Dolomites i del Trentino-Alto Adige per unes 20 000 persones.
Tirol Oriental
Regió
Part sud-oriental del land austríac del Tirol, del qual és separada pel Tirol del sud o regió italiana del Trentino-Alto Adige.
La capital és Lienz
San Giovanni Lupatoto
Localitat
Localitat de la província de Verona, al Vèneto, Itàlia, situada a la riba esquerra de l’Àdige, 10 km al S de Verona.
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou annexada a Itàlia El…
Trentino
Divisió administrativa
Regió del N d’Itàlia que coincideix amb la província de Trento i que, juntament amb el Tirol del Sud, forma la regió administrativa Trentino-Alto Adige.
Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de…
mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
Llombardia
El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.
La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…