Resultats de la cerca

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou becada a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Destacà ja en categories inferiors en la modalitat d’espasa, i fou finalista en una Copa del Món júnior 2000 En categoria absoluta, es proclamà dues vegades campiona de Catalunya individual 2002, 2004 i guanyà la Lliga Catalana d’esgrima 2003 També fou campiona universitària de Catalunya d’espasa 2003, 2004 És àrbitre estatal d’espasa

Cinturó negre segon dan, competí representant el Club Esportiu Fran Martín Destacà en l’especialitat de tècnica, en la qual assolí diversos títols catalans i estatals en diferents categories d’edat En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya individual 1996, 1997 i per equips 1998, i subcampió d’Espanya individual 1996 Assolí la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya sènior 1998, 1999, 2002 Abandonà l’alta competició, però continuà associat a la Federació Catalana de Taekwondo com a àrbitre

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Centrà la seva carrera en la paràlisi cerebral Fou entrenador i coordinador del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire d’Alella 1990-2007 i director tècnic del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona des del 2007 Fou també coordinador de projectes de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral, i àrbitre i dirigent de les Federacions Catalana i Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals És àrbitre internacional de boccia des del 1991

Practicà l’handbol abans de ser àrbitre els anys seixanta Debutà a la primera divisió espanyola el 1969 i tres anys després arribà a internacional Arbitrà en un Campionat del Món universitari i dos tornejos preolímpics La major part de la seva trajectòria la feu al costat d’Alexandre Codinach Es retirà el 1980, però continuà collaborant amb la Federació Catalana d’Handbol FCH com a president del comitè d’àrbitres i delegat de les seleccions de base Rebé la medalla d’argent de la FCH i de la federació espanyola

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 tornà a l’Hispano una…

S’inicià al Club Ciclista Empordanès, del qual fou un dels membres fundadors l’any 1945 El 1959 començà la seva tasca com a àrbitre, el 1973 arribà a la categoria estatal i el 1989 al nivell UCI Fou comissari de diferents curses internacionals, com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Ciclisme 1989 i de la Volta Ciclista a Catalunya 2007, així com la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya 1995 El seu fill Carles també es dedicà a l’arbitratge

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"