Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Sigismund Thalberg
Música
Compositor i pianista austríac.
La seva tècnica féu que des del 1873 fins al 1848 triomfés a tot Europa Malgrat que els seus contemporanis el consideressin un pianista comparable a Liszt, el seu èxit restà limitat a Itàlia, França i l’Amèrica del Nord De les seves obres pianístiques destaquen les fantasies sobre àries d’òpera
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
Karl Heinrich Graun
Música
Compositor alemany.
Músic de cambra de Frederic II de Prússia des del 1736, organitzà el teatre d’òpera de Berlín, que inaugurà amb Cesare e Cleopatra 1742 Identificat amb l’estil italià obertures, recitatius, àries de capo , escriví òperes, com Polydorus 1728, Artaserse 1743, Demofoonte 1746 i Montezuma 1755, oratoris com el pòstum Der Tod Jesu ‘La mort de Jesús’, 1760, simfonies, concerts, etc
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries
Franco Corelli
Música
Tenor italià.
El seu nom real era Dario Corelli Format a Milà, debutà el 1951 al festival de Spoleto, en Carmen La calidesa i brillantor de la seva veu el convertiren en un dels tenors principals del seu temps Cantà regularment a la Scala de Milà del 1954 al 1970 i sovint al Metropolitan de Nova York A Barcelona es presentà el 1961 Es retirà pràcticament el 1975 Enregistrà òperes completes i diversos recitals d’àries
Alexander Lernet-Holenia
Literatura
Escriptor austríac.
La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72
larghetto
Música
Diminutiu de largo.
Indica un tempo lleugerament més ràpid i menys solemne que el largo Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent que porta aquesta indicació El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc i GF Händel Comfort ye del Messiah , Ombra mai fù de Serses , etc Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació
cavatina
Música
Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.
Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven
cor
Música
Composició musical destinada a ésser cantada per un cor i, més en particular, aquella que forma part d’una obra més àmplia.
En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics
François Rebel
Música
Músic francès.
Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics