Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Jordi Matas Grau
Jordi Matas Grau
ARXIU J. MATAS
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al massís de…
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara…
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
Takhār
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Tāloqān 20 947 h est 1982
Samangān
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Āybak 5 200 h est 1982
Parvān
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Chārīkār 25 117 h est 1982
Paktīkā
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Zareh Sharan 1 469 h est 1982
Paktiā
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Gardēz 10 040 h est 1982
Orūzgān
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Tarīn Kowt 3 534 h est 1982
Nīmrūz
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Zaranj 6 809 h est 1982