Resultats de la cerca

Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola HB Studio de Nova York…

Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa

Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999

Se celebra a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 1999 De les 41 persones i 11 entitats distingides amb el guardó, només hi falten el missioner Vicenç Ferrer, que la va rebre el 19 de maig, abans de retornar a l’Índia, el cineasta Francesc Rovira i Beleta, desaparegut recentment, i el poeta Rafael Alberti, que és representat per la seva filla Amb els guardons d’avui, la Creu de Sant Jordi ja s’ha concedit a 618 persones i 165 institucions