Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra
Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra Egipte esdevé província romana
Port de Barcelona: vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor
Benjamí de Tudela situa al port de Barcelona vaixells d’Alexandria, Sicília, Gènova, Pisa i Àsia Menor
Assignació del rendiment dels impostos sobre el comerç amb Alexandria a les drassanes de Barcelona
Alfons el Benigne assigna el rendiment dels impostos sobre el comerç amb Alexandria a l’obra de les drassanes de Barcelona
Joan Filopó
Filosofia
Filòsof.
Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil
Aplicació de la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del soldà d’Alexandria
Jaume I aplica la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del soldà d’Alexandria
Dídim el Cec
Cristianisme
Teòleg alexandrí, conegut també amb el nom de Dídim d’Alexandria.
Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus
Konstandinos Kavafis
Literatura
Poeta grec.
De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora…
Taís
Cristianisme
Jove cortesana d’Alexandria que, segons la tradició i les Vitae Patrum, convertida i redimida per Pafnuci, visqué els seus darrers anys en el recolliment i en la pietat i morí en olor de santedat.
La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894