Resultats de la cerca

Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Vida i obra Dominicà 1578 i cronista de la Corona d’Aragó 1615 Publicà, entre altres obres, una Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores Barcelona 1599 ed facs 1999, el primer volum dels Anales del Reino de Valencia València 1613 i nombroses biografies, com ara la de Vicent Ferrer Barcelona 1600 i 1611 Destaca la seva Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona Barcelona 1603 ed facs 1994, on aporta molts documents inèdits arriba fins el 1603, però des de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de…

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb

Extrem dret, començà en l’Atlètic Balears i la temporada 1942-43 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a l’edició 1953-54, exceptuant la campanya 1943-44, en què jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol Amb el Sabadell disputà 111 partits de Lliga entre primera i segona divisió i marcà 41 gols Com a entrenador dirigí, entre altres equips, el Sabadell, el Granollers, l’escola de futbolistes del Sabadell i el Sant Andreu, al qual ascendí a segona divisió la temporada 1968-69

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus

Afiliat al Partido de Unión Republicana Autonomista, fou regidor de València 1923 El 1931 passà al Partit Radical-socialista Fou director general de mines 1933 i sotssecretari d’agricultura en el ministeri de Marcellí Domingo Diputat per Esquerra Republicana 1935, durant tota la guerra civil fou sotssecretari d’obres públiques S'exilià el 1939