Resultats de la cerca

Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Barcelona Atlètic 1971-76 Jugava de migcampista i fitxà pel Valladolid 1976-88, les set darreres temporades a primera divisió, amb el qual disputà 374 partits de Lliga, marcà 47 gols i guanyà la Copa de la Lliga 1984, quan era capità de l’equip Com a tècnic començà a les categories inferiors del Valladolid, fou segon entrenador del primer equip i entrenador titular 2000-03 Posteriorment dirigí el Tenerife 2004-05 i el Castelló 2005-07 Un fill seu, Xavier, és futbolista

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Jugava d’interior i fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1957-62, l’Oviedo 1962-63 i el Club Esportiu Europa 1963-66, entre altres equips

Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona  des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades…

Fill del poeta Joan Maragall Autodidacte, estigué influït per l’impressionisme Exposà a París, Perpinyà, Ceret —on visqué molts anys— i Barcelona El 1964 publicà  Quaderns autobiogràfics , la traducció catalana d’ Histoire d’une âme , els escrits autobiogràfics de Teresa de Lisieux

Era formada pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà d’Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars Fou dissolta vers el 1846