Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Teodor Bonaplata i Sistachs
Teatre
Actor.
El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata
La reina joven
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 60 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1911 d’Àngel Guimerà GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Alexia, Ricard Puga Rolando, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 18111916 sessió de prova 13121916, Madrid, 23021917 Sinopsi La reina Alexia passeja a cavall i quan l’animal es desboca, Rolando –el cap del partit republicà– la salva Malgrat les diferències que els separen simpatitzen i la reina es rebella contra les propostes del gran duc, el seu tutor i cap del…
Joan Ramon i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…
,
Academia de la Llengua Catalana
Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863.
El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, celebrada el 19 d’octubre de 1881 L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les Normes Ortogràfiques del 1913 D’ací que no se'n conegui altra activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques , que foren…
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença Des del…
,
Narcís J. Granès
Literatura catalana
Prosista.
Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…
Edvard Lidforss
Literatura catalana
Hispanista suec.
Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos 1871, entre altres obres S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelonal i que fou traduït a “Lo Gai Saber” Lo Renaixement literari català , 1878 Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà, per la qual…
Rudolf Lothar
Música
Escriptor i llibretista austríac d’origen hongarès.
A Viena treballà a la Neue Freie Presse fins el 1907, any que es traslladà a Berlín Allí, el 1912, fundà el teatre Komödienhaus La seva producció literària és molt abundant i comprèn, entre d’altres, més de seixanta obres escèniques drames, llibrets per a òperes i operetes La més coneguda d’aquestes produccions teatrals és l’òpera Tiefland , adaptació de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà Lothar partí d’una traducció italiana que, a instàncies del director de l’Òpera de Dresden Ernst von Schuch, modificà considerablement, i la música fou encomanada a Eugen d’Albert L’obra, estrenada…
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
Militar
Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…
,
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…