Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
baronia de Montpalau

El castell de Montpalau
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).
Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' ArenysdeMar , Canet deMar i Sant Pol de…
vegueria de Barcelona
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i ArenysdeMar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals,…
Cementiri de Sinera
Literatura catalana
Poemari de Salvador Espriu escrit entre el 1944 i el 1945 i publicat el 1946.
Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’ArenysdeMar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada…
província de Barcelona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
surf de vela

Practicant surf de vela a la platja de Pals
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293,…
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de…
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
Gabriel d’Arquer i de Portell
Història
Noble.
Primogènit del llinatge dels Arquer de Goscons, exercí el càrrec de notari reial Installat a la cort del rei Ferran VI, defensà els interessos catalans L’any 1761 aconseguí del rei Carles III un decret que concedia a les drassanes catalanes autorització per a ampliar-se i construir tota mena de navilis, fet que donà una embranzida sense precedents a l’economia d’ArenysdeMar, capital del Alt Maresme Filantrop, promogué la construcció d’un hospici, dues escoles i un teatre a la seva vila natal