Resultats de la cerca

Collaborà activament a la revista Ariel , publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 Amb Diari del captaire 1955 donà una visió personal de París Publicà també la novella La columna trencada 1958 Allunyat un temps de l’activitat literària, hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tots els temps 1983

Fou jugador del Club Ariel i del Club de 7 a 9 Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya per equips amb el Club de 7 a 9 1963, 1964 i un cop el Campionat d’Espanya de dobles 1965 Fou campió de Barcelona –en l’època que no es jugaven els Campionats de Catalunya – de dobles mixtos 1971 Formà part de la selecció espanyola en el Campionat d’Europa del 1964

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Fou dos cops campió d’Espanya per equips amb el Mayda 1965, 1966 i una amb el Club Tennis Barcino 1973 També guanyà la Lliga amb el Barcino 1970 Fou campió d’Espanya de dobles mixtos 1964 i de dobles 1969 El 1966 formà part de la selecció espanyola en el Campionat d’Europa També jugà amb el club Ariel i fou entrenador, entre d’altres, del Calella i el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala

Formà part del Tívoli, de l’Ariel i del 7 a 9 durant els anys quaranta Guanyà el Campionat d’Espanya de dobles i per equips 1946 com a integrant del Tívoli Aconseguí el Campionat de Catalunya de dobles mixtos en tres ocasions 1946, 1947, 1948 i el de dobles en dues ocasions Fou president de la Federació Catalana de Tennis de Taula durant uns quants mesos el 1953 El 2003 rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya

Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial

Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra No se’n té cap notícia És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat Tanmateix, un Ot de Montcada és documentat el 1117 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema

Visqué quasi sempre a Anglaterra, on es casà amb el poeta Ted Hughes L’únic llibre que publicà en vida fou The Colossus 1960 La seva aportació poètica més interessant es troba a Ariel 1965, plenament dins la línia de “poesia confessional”, pròpia de Lowell i Berryman La seva novella The Bell Jar 1963, molt autobiogràfica, se centra en un intent de suïcidi jovenívol i la revisà poc abans del seu suïcidi definitiu El seu marit aplegà la resta de la seva poesia en dos volums Crossing the Water 1971 i Winter Trees 1971

Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…