Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Pasqual Esclapers de Guilló
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i historiador.
Llibreter d’ofici, residí a València És autor d’un Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid València 1738, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado València 1740, i de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València El martirio más sangriento y muerte en cama de flores , que…
Ginés Campillo de Bayle
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
És el principal representant valencià de la prosa barroca de ficció en castellà amb Gustos y disgustos del lentiscar de Cartagena València 1689, una de les darreres novelles curtes del barroc, que conté prosa, poesia i una mena de sarsuela representable També escriví la comèdia El mejor pastor descalzo San Pascual Bailón València 1691 Participà amb tres poemes al certamen en honor de Carles II del 1669 i en publicà sis a Sacro monte Parnaso de las Musas Católicas de España València 1687, entre d’altres
Jaume Torres
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Estudià teologia a la Universitat d’Osca, on es graduà en arts i teologia 1578 i 1579 i es feu frare mercedari Publicà el poemari Divina y varia poesía Osca 1579, encapçalat per cinc obres dramàtiques en castellà de tema religiós Com a colofó a dues d’aquestes obres, hi va incloure dues poesies en català una nadala al Coloquio moral intitulado labor del Alma i una cerdaneta o cerdanilla a l’ Acto pastoril intitulado “Lorentina” La seva poesia va influir Bartolomé Leonardo de Argensola
Telmo Vela i Lafuente
Música
Violinista i compositor valencià, germà de Lluïsa Vela.
Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual collaborava…
José Antonio Sempere Belso
Música
Tenor valencià.
Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat de M Caballé a…
Francesc Conesa i Ferrer
© Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari d’Oriola el 1973, i posteriorment estudià al Teologat Diocesà d’Alacant Ordenat sacerdot el 1985, fou vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Carme d’Elx fins el 1987 Aquest any inicià estudis a la Universitat de Navarra, on es llicencià en teologia i filosofia 1991 i es doctorà, respectivament, el 1994 i el 1995 Professor de filosofia i teologia al Seminari Diocesà d’Oriola-Alacant 1992-2016, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Pau d’Alacant i, des del 1994, a la Universitat de Navarra, és membre de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones…
Javier Sánchez Bri
Natació
Nedador especialitzat en braça.
Format al Club Natació Elx, el 2001 vingué a Catalunya i defensà els colors del Club Natació l’Hospitalet Fou sis vegades campió de Catalunya quatre en 50 m 2002, 2004, 2005, 2006 i dos en 100 m 2005, 2006 El 2002 fou onze vegades internacional
Lluís Miquel Albentosa i Sánchez
Geografia
Geògraf.
Professor de la Universitat de Barcelona 1968 i de la facultat de Tarragona 1972, s’especialitzà en climatologia Climatología dinámica, sinóptica o sintética 1976 Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industrializadas 1980 sobre Catalunya La aplicación del método estadístico en climatología 105 años de lluvia en Barcelona 1976 Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona 1982
Josep Pons i Samper
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma