Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Benet V
Cristianisme
Papa (964-966), anomenat Grammaticus
per la seva cultura.
El mateix any de l’elecció fou deposat per Otó I i bandejat a Hamburg, on morí
Benet IV
Cristianisme
Papa (900-903).
El 901 atorgà la corona imperial a Lluís, rei de Provença Lluità contra la perversió dels costums, fomentada per les faccions romanes
Benet III
Cristianisme
Papa (855-858).
Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques
Benet II
Cristianisme
Papa (684-685).
Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig
Benet I
Cristianisme
Papa (575-579).
Durant el seu pontifici Roma fou assetjada pels longobards en no rebre ajut de l’emperador Justí II, es debilitaren encara més les relacions entre Roma i Constantinoble
Benet Vila
Bíblia
Biblista.
El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548
Benet Valls
Música
Organista.
Format a l’escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir Segurament fou el mestre d’orgue de Narcís Casanoves
Benet Santigosa
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars
Benet Bancs
Cristianisme
Religiós franciscà, secretari del general de l’orde a Roma, comissari general de Terra Santa i consultor del Sant Ofici.
Fou també teòleg i predicador de Carles VII de Nàpols després Carles III d’Espanya Deixà manuscrita l’obra Paraíso virginal
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…