Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Mare de Déu del Pla o de Sant Pelegrí (Biosca)
Art romànic
Situació Edifici molt remodelat que conserva la nau central i l’absis originals, del final d’època romànica ECSA-X Solé L’església de la Mare de Déu del Pla es troba aïllada en una plana al sud-oest de Biosca Mapa 34-14 361 Situació 31TCG629326 Per a arribar-hi, cal prendre la carretera LV-3113 que va de Biosca cap a Guissona Al cap de 2 km i a peu de carretera trobem, a mà dreta, el conjunt aïllat format per l’església i una masia XSB Història És molt possible que la primera referència d’aquesta església es trobi en el testament sacramental de Ramon, castlà de…
Benet Argeric
Cristianisme
Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64).
Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó
Museu Tèxtil de Terrassa
Historiografia catalana
Institució museística creada l’any 1946 per l’Institut Industrial, que rebé el nom de Museo Biosca.
Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…
els Negres
Grup d’artistes catalans format a Barcelona al principi del segle XX entorn de Manuel Ainaud i Sánchez.
L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud,…
Joaquim Oller
Música
Músic.
Fill d’Antoni Oller i Biosca, es formà a Montserrat 1854-57 quan el seu pare era mestre de capella de l’escolania Fou director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell És autor d’obres religioses
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de la comarca del Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell i Biosca
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
Unió Ciclista La Sénia
Ciclisme
Club ciclista de la Sénia.
Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista
Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Aspecte exterior del Centre de Documentació i Museu Tèxtil
© CDMT / Quico Ortega
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Espai per a la investigació i la conservació, la inspiració i la divulgació del patrimoni tèxtil.
Situat a Terrassa, conserva teixits, indumentària, roba de la llar, complements, mostraris industrials i dissenys El seu fons, que consta de més de 100000 objectes, se centra principalment en l’àrea europea i mediterrània, amb peces que cronològicament van des del segle I fins a l’època actual També té algunes colleccions orientals i americanes Cal esmentar especialment el patrimoni modernista, una collecció única que reuneix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del final del segle XIX i del principi del segle XX El primer embrió del Centre fou la collecció privada de…
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721